Puigdemont, Baiget i la llibertat d'expressió

Les declaracions de l'exconseller Baiget, en què manifestava "la força de l'Estat provocarà que probablement el Govern no pugui celebrar el referèndum" ha contribuït a alimentar el foc que des de fa ja algun temps viu el govern de Puigdemont i Junqueras, ja bastant calenta i més després dels resultats de les enquestes publicades per alguns mitjans de comunicació en la qual el PDeCAT no surt molt ben parat, mentre ERC surt com a primera força, en vots.

La reacció de la CUP ha estat la de demanar públicament la dimissió del conseller. Per darrere, ERC i les forces vives implicades en el "procés", a la callada també han demanat a Puigdemont un càstig exemplar que no s'ha fet esperar: Puigdemont cessa fulminantment a Baiget, en contra del que pensa el seu propi partit, que hores abans i a través de Marta Pascual havia donat el seu suport a l'ara cessat.

La llibertat d'expressió que tant reclamen, ha de ser només per a ells, no en el cas del fulminat, que ha comprovat que això de tenir idees pròpies, pensaments i dir el que es pensa es paga amb la "guillotina" de Puigdemont & Junqueras, aspirant a President.

El president de la Generalitat i el vicepresident, volen que el govern sigui una pinya, -no el clan del Piñol que ja ha desaparegut del mapa-, perquè el món mundial vegi la consistència de tots en les "urnes si o si". Aquesta escenificació pública no té res a veure amb el que pensen i actuen en privat: si les mirades matessin, estaria una bona part del govern més mort que viu.

Les paraules de l'exconseller d'Indústria-resumint les competències-és l'expressió verbal del que pensa -però no s'atreveixen a verbalitzar- més d'un membre del govern català, que no volen ser imputats -saben de la illegalitat en la qual estan incorrent. Potser per això Puigdemont exigeix que sigui collegiada la signatura del possible decret de convocatòria de referèndum perquè és pringuen tots - fins i tot aquells que no estan disposats a quedar inhabilitats i anar-se'n de vacances a l'hotel de "cinc" estrelles, gratis total. No tenen voluntat de màrtirs, ni herois; són de carn i ossos i volen seguir en la vida política.

Puigdemont que no encapçalarà cap llista en els pròxims comicis, pretén arrossegar amb ell al pròxim president de la Generalitat -si aconsegueix els vots necessaris- Oriol Junqueras que ja es veu en el despatx de la plaça de Sant Jaume.

Mentrestant, la CUP exigeix cada dia, fins on?. ERC no es troba còmoda en la situació actual, però és la gran beneficiada dels escàndols de l'antiga CDC que està i seguirà pagant un cost molt alt per tots ells.

Sospito que això no es quedarà així, i la llista de cessaments o dimissions només acaba de començar. A Puigdemont la "situació" el sobrepassa.

La llibertat d'expressió, de pensar i de discrepar es castiga amb el cessament del càrrec o esborrant de la llista si no dóna suport al referèndum. ¿Aquesta és la Catalunya moderna, transparent, més europea que ningú? Doncs com diu un amic "doncs serà que no, colegues".