DemensCatalonia En 2014 i en una de les presentacions de llibres a què vaig assistir, un escriptor nacionalista amic de l'autor i persona seriosa, es va deixar anar amb un piadós desig excèntric: 'veig molt pocs llibres dels escriptors anomenats no nacionalistes parlant del procés, els animo a escriure'ls i a que ofereixin els seus arguments ', va dir. Em vaig quedar sorprès ja pel seu cinisme, ja per la seva tontera.

Aquell home ignorava o fingia desconèixer la seriosa dificultat que des de fa més de trenta anys hi ha per publicar a Barcelona un text crític amb el projecte de Pujolandia. No hi ha joc net. Un efecte col·lateral del procés ha estat el despertar resolt i decidit d'una inconformitat pública.

Llegeixo el recent Demens Catalonia (Biblok), de Javier Toledano, amb l'expressiu subtítol de 'Breviari clínic del nacionalisme a 125 electroxocs'; un altre llibre que arribarà amb molt escassa visibilitat als ciutadans. Exclama que "ningú que no sigui català pot fer-se una idea exacta de la intensitat del suplici infligit".

Toledano recorre a un humorisme sa, desacomplexat i contagiós, i succeeix també que pot ser que no coincidim en tot. No importa, en l'essencial comparteixo el decisiu al seu parer, així: "A Catalunya els únics que no encaixen, i no és perquè no vulguin, sinó perquè no els deixen, són els catalans no nacionalistes".

Refereix Toledano l'aclaparador reguitzell de missatges oficials: elementals i aptes per a tothom, consignes que ofereixen al receptor la tranquil·litat emocional que dóna la il·lusió de la unanimitat. Còmputs tramposos del nombre de manifestants. Adoctrinament a les escoles. Espanya, paraula tabú per al règim nacionalista. El revestiment d'un fals antifranquisme.

Qui, en veritat, està obsessionat amb la llengua?: els defensors del bilingüisme i de la lliure elecció de llengua oficial a l'escola o els que van demanar retirar la tutela o pàtria potestat a aquells pares que per "irresponsabilitat i odi als seus fills sol·liciten el primer ensenyament en espanyol"? És possible ser equidistants? Es pot seguir negant "la ruptura de relacions i afectes que ha provocat a Catalunya l'exacerbació nacionalista inherent al procés separatista liderat per Artur Mas i els seus sequaços"?

La fal·làcia del 'dret a decidir', convertit en dret a dividir i reduït només a aconseguir la separació d'Espanya, no a optar pel bilingüisme, per exemple.