Brecht, el musical

El teatre de Brecht no és convencional i 'La bona persona de Sezuan' és una peça aparentment fallida que requereix d'un epíleg-disculpa cap a l'espectador. Per això la valentia d'Oriol Broggi de dirigir aquesta obra i representar-la al TNC suposa una aposta.

L'obra versa sobre una prostituta, Xen Te, que és escollida per tres déus per ser bona persona, però aviat es veurà obligada i forçada per les circumstàncies i les persones que l'envolten a desdoblar, a dubtar de la seva condició ja enfrontar-se als desafiaments que suposa ser pura bondat.

Clara Segura ha estat l'escollida en aquesta ocasió per representar aquest personatge fràgil, dubitatiu però decidit a complir amb la seva missió encomanada però ho fa des de la fredor i l'arquetip creat per un autor teòric i de tesi. Això provoca que l'espectador pugui no deixar-se portar per una història, que li sigui inaccessible empatitzar amb el personatge, tot i entendre perfectament al que s'enfronta.

'La bona persona de Sezuan' al TNC. FOTO: Teatre Nacional de Catalunya

L'actriu fa un esforç notable sobre l'escenari (representant un paper que anteriorment havien portat encarnat Anna Lizaran i Núria Espert) i es desdobla en dos personatges i sap donar-li aquesta empremta que els diferencien. Però sempre sent fidel a un text que converteix tots els personatges en mers instruments d'una paràbola sobre la dificultat de ser una bona persona.

No anem a menysprear tampoc el treball de la resta dels 10 actors que es pugen a l'escenari a participar d'aquesta peça (especialment a Toni Gomilla i el seu aiguder) però l'espectador ha de saber que finalment, quan un surt de la sala, pot tenir la sensació de no saber si li ha agradat l'obra o no i si finalment no ha assistit a un concert de Joan Garriga.

Sí, el cantant, (acompanyat de tres músics més que componen la banda) s'acaba convertint en un element clau de l'obra. Garriga és l'apuntador que explica i musicaliza els sentiments i situacions que viu Xen Te. El problema és que tanta cançó, malgrat ser interpretades amb mestria, acaba allargant un text que en ocasions es fa llarg innecessàriament i que pot esgotar l'espectador.

Broggi ha decidit ser completament fidel al text i es mostra còmode (és gairebé un expert) en la incorporació d'elements audiovisuals i proposar una posada en escena on els personatges es mouen contínuament per l'escenari i s'encarreguen de col·locar tots els elements de la posada en escena al seu lloc, però que es mostren dispersos en algunes coreografies, i més tenint en compte que l'obra, en la seva aposta, és gairebé un musical.

El text de Brecht, així, és d'una qualitat indiscutible i l'espectador comprèn perfectament la moralitat de l'obra i gràcies al fet que en bona mesura comparteix la idea surt satisfet. Una cosa molt habitual: si m'agrada el que compta, m'agrada l'obra.

Però més enllà d'això, de la bona posada en escena, de la qualitat dels actors i del assegurances que es mostren, un surt de la sala pensant que haurien d'haver advertit que aquesta versió de 'La bona persona de Sezuan' és un musical / concert de Joan Garriga molt ben acompanyat pels actors que apareixen al cartell. Una cosa que no necessàriament és dolent, sempre que se sàpiga amb antelació.