dijous, 19 de setembre de 2019

Brecht, el musical

Joan Colás

El teatre de Brecht no és convencional i 'La bona persona de Sezuan' és una peça aparentment fallida que requereix d'un epíleg-disculpa cap a l'espectador. Per això la valentia d'Oriol Broggi de dirigir aquesta obra i representar-la al TNC suposa una aposta.


L'obra versa sobre una prostituta, Xen Te, que és escollida per tres déus per ser bona persona, però aviat es veurà obligada i forçada per les circumstàncies i les persones que l'envolten a desdoblar, a dubtar de la seva condició ja enfrontar-se als desafiaments que suposa ser pura bondat.


Clara Segura ha estat l'escollida en aquesta ocasió per representar aquest personatge fràgil, dubitatiu però decidit a complir amb la seva missió encomanada però ho fa des de la fredor i l'arquetip creat per un autor teòric i de tesi. Això provoca que l'espectador pugui no deixar-se portar per una història, que li sigui inaccessible empatitzar amb el personatge, tot i entendre perfectament al que s'enfronta.


La bona persona de Sezuan

'La bona persona de Sezuan' al TNC. FOTO: Teatre Nacional de Catalunya


L'actriu fa un esforç notable sobre l'escenari (representant un paper que anteriorment havien portat encarnat Anna Lizaran i Núria Espert) i es desdobla en dos personatges i sap donar-li aquesta empremta que els diferencien. Però sempre sent fidel a un text que converteix tots els personatges en mers instruments d'una paràbola sobre la dificultat de ser una bona persona.


No anem a menysprear tampoc el treball de la resta dels 10 actors que es pugen a l'escenari a participar d'aquesta peça (especialment a Toni Gomilla i el seu aiguder) però l'espectador ha de saber que finalment, quan un surt de la sala, pot tenir la sensació de no saber si li ha agradat l'obra o no i si finalment no ha assistit a un concert de Joan Garriga.


Sí, el cantant, (acompanyat de tres músics més que componen la banda) s'acaba convertint en un element clau de l'obra. Garriga és l'apuntador que explica i musicaliza els sentiments i situacions que viu Xen Te. El problema és que tanta cançó, malgrat ser interpretades amb mestria, acaba allargant un text que en ocasions es fa llarg innecessàriament i que pot esgotar l'espectador.


Broggi ha decidit ser completament fidel al text i es mostra còmode (és gairebé un expert) en la incorporació d'elements audiovisuals i proposar una posada en escena on els personatges es mouen contínuament per l'escenari i s'encarreguen de col·locar tots els elements de la posada en escena al seu lloc, però que es mostren dispersos en algunes coreografies, i més tenint en compte que l'obra, en la seva aposta, és gairebé un musical.


El text de Brecht, així, és d'una qualitat indiscutible i l'espectador comprèn perfectament la moralitat de l'obra i gràcies al fet que en bona mesura comparteix la idea surt satisfet. Una cosa molt habitual: si m'agrada el que compta, m'agrada l'obra.


Però més enllà d'això, de la bona posada en escena, de la qualitat dels actors i del assegurances que es mostren, un surt de la sala pensant que haurien d'haver advertit que aquesta versió de 'La bona persona de Sezuan' és un musical / concert de Joan Garriga molt ben acompanyat pels actors que apareixen al cartell. Una cosa que no necessàriament és dolent, sempre que se sàpiga amb antelació.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH