Pedro Sánchez i el mercadeig dels pressupostos

El president del govern central, Pedro Sánchez, està decidit a tenir els seus propis pressupostos, costi el que costi. No vol seguir un altre any més amb els pressupostos Montoro. Segons diuen alguns membres del govern són pressupostos socials i un "pas" més per afermar-se al govern. És lògic que qui governa pretengui que els pressupostos tinguin la seva empremta, una altra cosa és el cost que això té perquè siguin aprovats, al no disposar el govern del nombre de vots suficients. És aquí quan el mercadeig d'alguns partits polítics fa acte de presència i intenta treure el major profit als seus vots... Sempre ha estat així, però ara la situació s'agreuja més ja que els partits independentistes que donen el seu suport es passen de frenada amb les seves peticions, que estan sent ateses pel govern amb un cost massa alt.

Què és el que han tret fins ara ERC, Bildu / EH i el PNB, amb l'ajuda inestimable de Unides Podem? Pel que fa als republicans, que es conegui -segur que n'hi ha més-, l'eliminació de l'espanyol com a llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya. Una reivindicació que satisfà a uns quants i deixa desprotegits els que pensen en la importància d'aquesta llengua, que a més és l'oficial d'Espanya i que parlen 580 milions de persones, el que representa el 7,6% de la població mundial. És la segona llengua que més es parla després de l'anglès. Altres èxits: més finançament per a Catalunya, més inversions en infraestructures, accelerar la construcció del Corredor Mediterrani i ¿traspàs de rodalies? Això ho han demanat, una altra cosa és que els hi donin. La situació dels polítics presos està entre les peticions. L'amnistia no pot ser, però l'indult sí, per Nadal? Reduir la presència de la Guàrdia Civil a Catalunya, com ja va passar amb la Policia Nacional. Les investigacions d'aquests incomoden als dirigents independentistes, sobretot als que tenen alguna cosa a amagar. Amb el pas dels dies s'aniran coneixent més les cessions als republicans per aprovar els comptes. Cal no oblidar que el tema del referèndum pactat segueix aquí com les fulles d'un arbre perenne, i no se n'obliden.

EH i Bildu té "menors" cops de sabre "i poca visualització publica". Una de les seves peticions, que està sent ja atesa sense massa soroll, és la de l'acostament dels presos d'ETA a Euskadi, cosa que s'ha anat fent. En l'actualitat ja han traslladat a presons properes al País Basc a 98 etarres, el 50 per cent dels que es troben empresonats. Quan l'operació s'hagi tancat al cent per cent, diuen que el següent que demanaran les dues formacions és un indult o un règim més obert per als "presoners".

El PNB, mestre en negociacions, és el partit que millor ho ha sabut fer sempre, a més sense fer massa ostentació. Poden donar classes a alguns dels polítics actuals. Què ha demanat? Que el concert econòmic basc ni es toqui -són molts els diners que administren sense haver de donar-ne compte-, la transferència del sistema penitenciari i el compromís de l'arribada de l'Ave per al 2023, després de portar 14 anys demanant que l'alta velocitat arribi també a Euskadi.

Aconseguir aprovar pressupostos és important, però no a qualsevol preu. El que es pagarà ara per uns quants vots és excessiu, i mancat d'ètica. El govern no ha de cedir davant determinades peticions, els costos són massa alts i aquests estan creant ja un malestar que pot anar en augment, sense que el PSOE i el seu líder, Pedro Sánchez, es faci el despistat. "Tot no val, ni la fi justifica els mitjans".

Deia el gran filòsof grec que va néixer esclau, Epictet: "vés amb compte amb qui t'associes. És humà imitar els hàbits d'aquells amb qui interactuem. Adoptem inadvertidament els seus interessos, les seves opinions, els seus valors i el seu hàbit d'interpretar els fets", perquè a la fi, les circumstàncies no fan a l'home, només el revelen.