dimecres, 14 de abril de 2021

Puigdemont, un president "xulo"

Carmen P. Flores

La figura del "xulo" sempre ha estat present en qualsevol etapa de la vida de les persones, tant en el personal com en el professional. Qui no recorda al xulo de la colla, de l'escola, de la universitat o la feina? hi ha més figures, però avui parlarem d'aquesta. Hi ha persones que amb el temps han superat "la xuleria" i fins i tot s'han tornat persones retretes, però són una minoria. Generalment el que ha estat "xulo" continua sent-ho fins al dia en què es marxa a aquest viatge on no hi ha retorn.


El xulo és el que utilitza més la verborrea que el cervell, per això, sol ficar la pota reiteradament. La cosa no seria greu, si aquesta figura no tingués cap temps de responsabilitat sobre la vida de les persones. El tema es complica quan el personatge té la responsabilitat de governar un país. Aquest és el cas del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que al Parlament se li va anar la llengua, sense pensar en el que deia, en el cas del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, en afirmar que " s'a demostrat que hi ha un "abisme" entre la cultura política de Catalunya i la de la resta de l'Estat ". Va treure pit, es va tocar els cabells i no es va fer un petó perquè no s'arribava.


Amb una xuleria intolerable per al càrrec que ostenta, per què parla d'altres amb les coses que aquí s'estan ocultant al Parlament? L'abisme està en els casos de corrupció que estem patint a Catalunya i encara no hem vist trepitjar la presó a cap dels membres de la màfia Pujol Ferrusola, els xoriços del Palau, Millet, Osaka i companyia.


En el cas CARIC (Comissió d'Ajuda a la Reconversió Industrial de Catalunya), investigada per la Fiscalia, per un delicte de malversació de cabals públics, el fiscal general va prohibir l'exercici d'accions penals contra els responsables del mateix, que entre d'altres, eren 11 consellers dels governs de Pujol. Oasis judicial també en la justícia catalana?


O en el procés i condemna, ja ferma, pel cas Ferrocarrils de la Generalitat. Diligències prèvies 2340/2007 del Jutjat d'Instrucció nº 22 de Barcelona. Delictes de prevaricació i malversació de cabals públics.


L'exalcalde de Lloret de Mar i exdiputat de CiU, Xavier Creso, Adigsa, el cas Innova, el Cas Pretòria, --aquest és compartit amb els socialistes- i podríem seguir. Per què no ha destituït també a la segona d'Antifrau, implicada en el cas de les ITV? Totes aquestes actuacions reflecteixen un abús de poder, una completa absència d'ètica pública i una desmesurada cobdícia. El president dels catalans veu la palla en l'ull aliè i no el propi.


"L'orgull divideix als homes, la humilitat els uneix".


Miri vostè, els catalans no som ni millors, ni més "nets" que ningú, ni més guapos. ¿Chulos? Això l'hi deixo a vostè, que ho fa molt bé, però no m'agrada tenir un president que actua com si fos el "xulo" del barri. Vull un president amb seny, criteri i sentit comú, que una i no divideixi la ciutadania. Crec Puigdemont que va amb el pas canviat i algú li hauria de dir que el que fa no és propi del seu càrrec.


No sé qui va dir: "La supèrbia és la ràbia del impotent".


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH