La sentència de Brussel·les

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) acaba d'encendre la flama de les relacions laborals a Espanya en sentenciar que als treballadors temporals cal indemnitzar-los igual que als fixos amb 20 dies per any treballat. El seu raonament és impecable i el seu mandat, "d'obligat compliment".

Immediatament els sindicats espanyols s'han pujat al carro de la sentència, llançant-se uns mèrits que no els corresponen, ja que són ells, precisament, els que van perdre fa temps la batalla davant el govern de l'Estat i de la CEOE quan es discutia in situ aquest penós tema.

La resposta dels patrons, de moment, ha estat com de perfil baix, la qual cosa vaticina un tsunami que es portarà per davant la major, és a dir: els 20 dies d'indemnització per els fixos! La qual cosa els resoldria als empresaris els dos problemes d'una sola tacada i acataria de passada la sentència del TJUE.

Per entendre'ns: Si els sindicalistes espanyols haguessin mantingut el prestigi de les seves pròpies sigles tan tacades en fòrums com, per exemple, el dels curs de formació a Andalusia, on cuegen gairebé mil milions de pessetes en desviaments i regals vergonyants, o en la permanència en els llocs de direcció durant massa anys de quadres dirigents ja superats per la realitat social; segurament avui la seva legitimitat i el seu prestigi estarien intactes i podrien plantar-li cara a qualsevol govern que volgués carregar-se els convenis o les indemnitzacions per acomiadament i no necessitaria que un tribunal de Brussel·les els salvés el cul.

Però quan llegeixes fa tan sols un parell de dies que fins el secretari general del sindicat que fundés Pablo Iglesias el que ànsia és que els militants del partit que va crear Manuel Fraga s'afiliïn a les seves sigles -com abans va propiciar que Esquerra Republicana s'apropiés del mateix a Catalunya-, exclames allò de "apaga i anem-nos" que solem dir en aquest país quan alguna cosa ja no té ni remei ni sentit. Per als més joves aclareixo que el Pablo Iglesias que cito és el Pablo Iglesias Posse, l'avi, (1850-1925) fundador del PSOE i de la UGT, un honrat linotipista nascut a Ferrol, del que idees i exemple, malauradament, han oblidat tant els dirigents socialistes com els 'ugetistes', i així els va.

Així que deixeu-vos els sindicats de penjar-se medalles i recuperin el temps perdut regenerant-se en profunditat i tractant de recuperar la força social que tenien no fa tants anys, oferint als treballadors aquest múscul de poder social que van heretar dels seus fundadors i que ha esdevingut en organitzacions silents en què les baralles per la cadira de alliberat o dirigent és el més important en les seves pobres vides.

Han de treure's de sobre als que no sàpiguen o no vulguin entendre això i ja veuran com no els cal que un tribunal europeu els doni la raó als treballadors, perquè aquests, senzillament, ja tenen a les seves relacions laborals els drets que els corresponen.