Ni una sola imatge del terror de Barcelona

El terrible i lamentable atemptat d'aquest dijous 17 d'agost en ple cor de Barcelona m'ha agafat lluny -a la meva terra, Galícia- i m'ha deixat consternat només arribar per passar uns dies de vacances.

Em vaig assabentar del que havia passat gairebé a l'instant i vaig deixar el cafè que estava prenent per agafar el cotxe i tornar a casa. De camí em vaig comunicar amb la redacció i vaig contactar amb amics i coneguts per confirmar que, per sort, tots estaven bé.

Ha estat espantós veure el que ha passat en un lloc pel qual passo tots els dies en el temps lliure que tinc a l'hora de dinar.

Ara estaria com boig per assabentar-me de tot el possible per poder informar. Puc imaginar-me la tensió per la qual han passat les meves companyes i companys periodistes. Gràcies pel vostre treball. Sempre és dur i demolidor. I molt més quan et toca tan a prop.

I per descomptat, gràcies a totes les persones que no han difós imatges de l'horror, de les víctimes de la barbàrie terrorista. Difícil resistir-se a no buscar-les, més quan et dediques a informar.

Jo he vist algunes, són terribles. Són certes, són lamentables i, precisament per això, no han de servir per alimentar l'horror.

En un mitjà de comunicació a vegades és difícil decidir què és publicable i què no. Quantes vegades s'han publicat imatges d'atemptats. Massa. Massa.

Però el respecte a les víctimes ha de prevaler sobre la morbositat. I per això agraeixo a totes les persones que, consternades com jo, no han volgut fer difusió de determinades imatges i vídeos que, en realitat, res aporten més enllà de la difusió del terror.

Catalans o no, tots hem de mostrar el nostre més determinat rebuig a aquests actes menyspreables que han sacsejat Barcelona. La nostra ciutat. La meva ciutat.