És Vox el cigne negre de la política espanyola?

La teoria del cigne negre va ser desenvolupada per Nicholas Taleb en el seu llibre "El cigne negre" (2010) en el qual intenta explicar "els biaixos psicològics que fan a les persones individualment i col·lectivament cegues a la incertesa i inconscients al rol massiu del succés estrany en els assumptes històrics". En efecte, la nostra ment és capaç de seqüenciar únicament fragments de la seqüència total de l'immens genoma del caos, de manera que inevitablement vam recórrer al terme "efecte papallona" per intentar explicar la vertiginosa conjunció de forces centrípetes i centrífugues que acabaran per configurar el puzle inconnex del caos ordenat que s'està gestant i que tindria la seva plasmació en la sorprenent irrupció mediàtica i institucional de Vox.

VOX I EL CANVI QUALITATIU

El puzle inconnex del caos ordenat pot esbossar mitjançant l'anomenada "teoria de les catàstrofes" del científic francès René Thom i es basaria en dos conceptes antinòmics per intentar "comprendre l'ordre jeràrquic de la complexitat biològica". Així, el concepte d'estabilitat o equilibri es refereix a un sistema que roman estable encara que registri un canvi, principi que traslladat a l'esfera política es traduiria en la reforma del règim del 78 sense alterar els seus principis essencials (monàrquic, jacobí i neoliberal), tesi que defensarien els partits de l'establishment dominant de l'Estat espanyol (PP, PSOE i Ciutadans). A la riba antònima, trobem el concepte de canvi qualitatiu o discontinuïtat que es produeix quan simples canvis quantitatius passen a ser una altra cosa diferent i el sistema es transforma internament de manera radical en una nova realitat que modifica la seva situació d'equilibri intern i es crea un situació nova (Nou Règim), tesi defensada per Vox.

L'estratègia electoral de Vox utilitzarà la tàctica de la manipulació de les masses exposada per Edward L. Bernays en el seu llibre "Cristalizando la opinión pública", en el qual desentranya els mecanismes cerebrals del grup i la influència de la propaganda com a mètode per unificar la seva pensament. Així, segons L. Bernays, "la ment del grup no pensa, en el sentit estricte de la paraula. En lloc de pensaments té impulsos, hàbits i emocions. A l'hora de decidir el seu primer impuls és normalment seguir l'exemple d'un líder en qui confia. Aquest és un dels principis més fermament establerts per la psicologia de masses", de manera que la propaganda de Vox serà dirigida no al subjecte individual sinó al Grup en el qual la personalitat de l'individu unidimensional es dilueix i queda embolicada en retalls de falses expectatives creades i anhels comuns que el sustenta.

VOX I EL TARDOFRANQUISME

L'establishment de l'Estat espanyol estaria format per les elits financera-empresarial, política, militar, jerarquia catòlica, universitària i mass media de l'Estat espanyol, hereus naturals del llegat del General Franco que haurien fagocitat totes les esferes de decisió (segons es desprèn de la lectura del llibre "Oligarquía financiera y poder político en España" escrit per l'ex-banquer Manuel Port Ducet), i iniciat així mateix una deriva totalitària que hauria ja convertit la pseudodemocràcia espanyola a ostatge de l'establishment.

No obstant això, al cap de quatre dècades, la crisi econòmica, el progressiu descrèdit de la Monarquia, la crisi de Catalunya i la desafecció política de la societat espanyola motivada pels sagnants casos de corrupció de l'elit politicoeconòmica han fet oscil·lar en els seus valors els esquemes idíl·lics de la Transició i la vigència de la Constitució del 78 en què se sustenta l'actual statu quo, elements desencadenants de la irrupció mediàtica i institucional de Vox.

Així mateix, l'aparició de Vox representaria la liquidació del paradigma vigent a les últimes dècades i conegut com la "teoria del" políticament correcte "en plasmar en el seu programa electoral els postulats de la" doctrina Aznar "que tindria com a eixos principals la culminació de la "derrota institucional d'ETA, el manteniment de la" unitat indissoluble d'Espanya "i el control estricte de la immigració i culminarà després de les pròximes Eleccions Generals amb la previsible constitució d'un Govern de Coalició PP-Cs-Vox amb la implementació d'un nou Estat tardofranquista.