Montgelas, reformista alemany

Un nou llibre de Francisco Sosa Wagner sempre és de celebrar. Va amb l'aval d'una erudició escrita amb la seva particular gràcia. Així succeeix amb 'Gràcia i desgràcia del Sacre Imperi Romà Germànic' (Marcial Pons), que ens brinda el gruix d'una època històrica que, d'una manera o altra, segueix actuant sobre el temps present. En efecte, tots tenim idea de l'Imperi Romà però menys són els que sàpiguen que el terme Sacre Imperi es va introduir en 1157, amb el suabi Frederic I Barba-roja. O que a 1486, sis anys abans de la descoberta d'Amèrica, es va afegir a aquest títol l'afegitó 'de la Nació Alemanya'. Es dirà: no té importància ignorar-ho, es pot viure sense saber-ho. Sí i no. No és tant una qüestió de cultura general, com saber que aquell Imperi era un combinat de persones i corporacions subjectes als avatars de noces, morts i herències, i també a la compra de territoris. Vegem.

El Sacre Imperi Romà Germànic va quedar dissolt en 1806, per l'acció de Napoleó, encara que es va mantenir una estructura que adoptaria el nom d'Imperi austrohongarès i que es faria miques el 1914, amb la Primera Guerra Mundial. Sense saber tot això, que va ocasionar fronteres artificials i oportunistes, no es pot entendre la inestabilitat política de bona part d'Europa, molt especialment pel que fa a les guerres balcàniques.

La pressió de Napoleó va portar al fet que en 1806 es formés la Federació del Rin, de manera que, en particular, Baviera va passar a ser un regne; i el seu príncep elector es va fer rei. La dita secular: "El Reich pot existir sense el Kaiser, però no així el Kaiser sense el Reich" no s'entén sense l'energia dels altius i vanitosos prínceps electors dels diversos territoris o electorats. Doncs bé, el professor Sosa Wagner s'endinsa en la figura del muniquès Maximilian von Montgelas (1759-1838), qui va ser ministre principal de Baviera entre 1799 i 1817 i artífex de molt importants reformes. Montgelas, docte en Història i en Dret, va ser un minuciós, subtil i gran funcionari que sempre va buscar desactivar a reaccionaris i revolucionaris, un estadista sòlid. D'ell diu Sosa que era tímid, càustic, astutament dubitatiu, escèptic, murri (la seva cara, assenyala, ho reflecteix). Va tenir amb la seva jove esposa, Ernestine, vuit fills: quatre dones i quatre homes. Significatives d'audàcia i de sorprenent desimboltura són aquestes paraules sobre el seu marit: "Com a ministre d'Exteriors ningú podia superar; com a ministre de l'Interior era passable; però com a ministre de Finances hauria de ser penjat ".

El projecte polític de Montgelas era millorar l'Estat sense atropellaments i modernitzar-lo. Llocs cap per avall els fonaments de poder, amb una gran inflamació de les passions polítiques, va començar per disposar un potent ordenament jurídic i per eliminar els privilegis del clergat, donant supremacia al poder civil sobre l'eclesiàstic: L'Església està en l'Estat, no el estat en l'Església. Consideri que Munic era anomenada "una ciutadella conventual" i guardava una proporció d'un frare per cada cinquanta-cinc habitants.

En 1807 es va fer obligatòria la vacuna contra la verola, malaltia que havia delmat els bavaresos (cal indicar que un parell d'anys abans, Napoleó havia fet vacunar a totes les seves tropes i que el 1803 Espanya va organitzar una Reial Expedició Filantrópica de la Vacuna que, sota el comandament de Francisco Javier Balmis, va vacunar en massa a americans i filipins). Entre 1808 i 1813 es va aixecar un Nou Hospital General amb 600 llits i amb calefacció.

Així mateix es va legislar la supressió de la tortura, l'esclavitud, els processos de bruixeria i els treballs forçats. Es van establir l'educació obligatòria i el servei militar obligatori, així com es va imposar el lliure comerç sense peatges per tot el nou Regne; en aquest sentit, Francisco Sosa detalla que en cent quilòmetres era possible trobar fins a deu llocs duaners. El nostre autor ha pogut així parlar de l' 'liberalisme incipient' de Montgelas. Un liberalisme que va ser abanderat de l'Estat nacional, "contraposat al sens fi d'Estats existents al territori alemany".

El llibre es tanca amb un capítol reservat a la Biblioteca Personal del polític bavarès, uns menjars exòtics.

Sosa Wagner ha portat a la nostra actualitat la figura d'un estadista liberal alemany que va dur a terme un vigorós pla reformista, lluny de tota soflama revolucionària o reaccionària.