Cartes de Modigliani

Ara fa un segle que va morir l'artista italià Amedeo Modigliani, escultor i pintor italià de cares i figures allargades. Va morir amb 35 anys d'edat, tuberculós i pobre, enfonsat en l'alcoholisme i la drogoaddicció. Una vida tràgica, dura, penosa.

La seva dona, la pintora i model Jeanne Hébuterne, es va suïcidar als dos dies de la seva mort, amb només 21 anys d'edat i a punt de donar a llum un segon fill en comú. Van deixar òrfena a una nena d'un any que va ser recollida per la germana de Modigliani i que amb els anys escriuria un amorós llibre sobre els seus pares. 'Modi', com era conegut entre els seus cercles pròxims ( 'Dit', en família), tenia dos germans més: un era enginyer i un altre va ser diputat pel Partit Socialista Italià. La seva mare era francesa, d'origen sefardita i el seu pare, romà, es va arruïnar poc abans del seu naixement. Una vida incerta i convulsa.

El 1906, l'any en que feia 22 anys, es va traslladar a París, on va conèixer a Picasso, entre altres artistes cèlebres. L'editorial Elba acaba de publicar un breu llibre 'Cartes', on es recullen algunes cartes que es va creuar amb amics i familiars des de 1901. Hi ha un pròleg de Jean Cocteau, escrit el 1950, on es refereix a 'Modi' com el nostre aristòcrata i diu que era "ben plantat, taciturn i romàntic".

S'ofereixen quatre cartes que va dirigir al seu amic Oscar Ghiglia. Tenia setze anys quan diu que li escriu per desfogar-se amb ell. Expressa obertament la necessitat de mètode i cura. I declara: "Busco formular amb la major lucidesa les veritats sobre l'art i la vida que he pogut copsar disseminades en les belleses de Roma".

A altres corresponsals els confessarà el deure que sent de salvar el seu somni. També es formularà aquesta pregunta: per què escriure mentre se sent?

Causa neguit seva desgràcia personal, la seva profunda infelicitat. De nou les ironies de la vida mostren un èxit artístic pòstum. El seu 'Nu ajagut' (Nu couché) va ser venut fa cinc anys per més de 158 milions d'euros a un milionari xinès.

En 1958, Jacques Becker va dirigir la pel·lícula 'Els amants de Montparnasse', a partir d'una novel·la sobre la seva vida, i que se situa poc després que Amedeo i Jeanne es coneguessin en 1917. La pel·lícula està dedicada a Max Ophüls, que va morir un any abans mentre l'estava preparant. Entre els actors destaca Lilli Palmer, en el paper de l'escriptora anglesa Beatrice Hastings, íntima de Modigliani. O Gérard Séty, en el paper del marxant polonès Léopold Zborowoski, extraordinari benefactor de pintor. I, molt especialment, Anouk Aimée, com Jeanne Hébuterne; sis anys abans de guanyar l'Oscar per la seva actuació en Un home i una dona.

Gérard Philipe va interpretar el paper de Modigliani. Cal assenyalar que moriria a l'any següent de rodar aquesta pel·lícula, a causa d'un càncer hepàtic. Tenia 36 anys d'edat. Va ser un militant del PFC, el pare havia col·laborat amb els nazis i que, a l'acabar la guerra, va ser sentenciat a mort, pena de la qual es va lliurar escapolint-se a Espanya. Vides agitadíssimes.