Les mestres pruna

Manuel I. Cabezas González

A les tertúlies radiofòniques i televisives, així com en les columnes d'opinió, és habitual i freqüent que els "todòlegs" -aquests agosarats personatges, que una lliçó sobre el diví i l'humà, sense tenir ni idea, la major part de les vegades , del que parlen o escriuen- afirmin reiteradament que els joves espanyols d'avui són els millor i els més formats de la història d'Espanya: posseeixen llicenciatura(s), màster(s), idiomes i són uns virtuosos en tecnologia de la informació i de la comunicació (TIC). Aquesta asseveració crec que només és pertinent i ajustada en el cas d'una minoria d'ells, formada en els diferents camps del saber, però no em sembla oportú ni raonable que es pugui predicar del conjunt de la joventut espanyola.

 

Per justificar la reserva precedent, n'hi ha prou amb algunes dades, que ja vaig exposar en un altre lloc, sobre la mal anomenada " Generació JASP " ( "joves encara que sobradament preparats"). Aquestes dades permeten posar els punts sobre les is de la tan esbombada formació dels joves espanyols d'avui. D'una banda, el 26% dels joves no acaben l'ensenyament secundari obligatori (ESO). A més, el 28,4% dels que acaben l'ESO abandonen definitivament el sistema educatiu als 16 anys, sense cap formació professional. D'altra banda, el 36% dels alumnes de l'ESO són repetidors. I, finalment, reben moltes menys hores de matemàtiques i de llengua, dos aprenentatges fonamentals, que els alumnes dels altres països de la UE. Per tant, només el 35,7% dels joves de 16 anys continua els estudis: una minoria es decanta per la FP de Grau Mitjà; i la gran majoria pel Batxillerat, que condueix a la Universitat. Per això, amb aquestes alforges, gairebé buides, la major part de la joventut espanyola no pot anar molt lluny en el món universitari i laboral.


Ara bé, l'ensenyament universitari tampoc és per tirar coets: cap universitat espanyola està entre les 150 millors del món; el 30% dels alumnes abandonen els seus estudis universitaris; en primer any d'universitat, són molt nombrosos els alumnes que no es presenten als exàmens o que suspenen moltes assignatures o que canvien d'estudis; i només el 33% obté el títol universitari sense repetir curso.Lo dit: no és per tirar coets.


Avui, vull aportar nous arguments per posar en dubte, de nou, aquesta afirmació gratuïta que la joventut espanyola actual és la millor i la més formada. Per a això, vaig a relatar 3 vivències personals de les últimes setmanes, vivències que posen en dubte la formació amb la qual llicenciats concrets, de diferents camps del saber, surten de les universitats espanyoles. Em referiré a una llicenciada en dret, a una llicenciada en periodisme ia unes llicenciades en filologia anglesa.


Primera vivència. Fa uns dos mesos, vaig rebre un correu electrònic del bufet d'advocats Bejarano i Cambra associats, rubricat per la lletrada, llicenciada en dret, Elisabeth García Bejarano. En nom del seu client, em comminava a que eliminés del meu blog, Honestedat Radical, 1 article en el qual denunciava l'engany i l'estafa, dels quals va ser víctima la meva amiga Pilar per part de Catalunya Caixa. El precitat correu, des del punt de vista del contingut i de la forma, no hi havia per on agafar-lo. Ni un alumne d'aquests que abandonen l'ensenyament sense acabar l'ESO ho hagués redactat pitjor. En efecte, la missiva electrònica, d'unes 100 paraules, contenia 22 incorreccions, que denotaven falta de professionalitat i veritables llacunes o més aviat oceans en la competència lingüística de la meva interlocutora. Per això, al meu acerada resposta , em vaig veure obligat a despullar-la de els galons de "lletrada" ja titllar-, sense cap gènere de dubtes i sense cap titubeig, de picaplets i de leguleya "illetrada".


Segona vivència. Al Vallès Occidental, comarca de la província de Barcelona, es distribueix mensualment una revista gratuïta, "Guia-te", dirigida per la Llicenciada en Ciències de la Comunicació, Laura Serrano. Sòl-li un cop d'ull ràpid i sempre m'ha cridat l'atenció la poca cura amb què són redactats els pocs textos que conté. El mes passat, bolígraf a la mà, vaig llegir l'editorial del número de gener, redactat com sempre per la directora Laura Serrano. I, com de costum, l'editorial estava ple d'incorreccions. A ull de bon cubero, vaig localitzar i corregir 39 (el text tenia unes 300 paraules). Però, compte !, com en el cas de l'esmentada leguleya iletratada, no es tractava de "correccions d'estil" sinó de "faltes" i de "errors", que violen tota mena de regles del codi lingüístic de l'espanyol, relatives al lèxic, a la morfologia, a la sintaxi ia l'ortografia.


Tercera vivència. L'any passat, a l'Avinguda Guiera, 14 (Cerdanyola del Vallès), va començar la seva marxa l'acadèmia Meeting Point School of Languages. Es tracta d'una petita acadèmia amb tres aules: una, per a l'anglès; una altra, per al francès; i l'última, per a l'alemany. Cada aula té una decoració i una ambientació particular, que recorda al país on es parla cadascuna de les llengües. Pel que fa a la llengua francesa, la decoració-ambientació es redueix a la bandera francesa ia la paraula "francès", enganxades a la porta de l'aula; i, d'altra banda, a un afiche sobre un vidre-finestra, que es veu des del carrer i sobre el qual apareixen escrites 12 paraules franceses, que denoten diferents aspectes de la cultura francesa. Fa uns dies, en passar per la vorera va atreure la meva atenció el fet que la major part de les paraules (9 de les 12) estiguessin mal transcrites: * Si vous plais per "s'il vous plaît"; * Fountaine per "fontaine"; * Fondie per "fondue"; * Torre Eiffel "Tour Eiffel"; * Louvre per "Le Louvre"; * Bonne heure per "bonheur"; * Versalles per "Versailles"; * Li Champs Ellissess per "Les Champs Élysées"; et * Notre Dame per "La nostra-Senyora". Això són fets que poden ser verificats; n'hi ha prou amb visitar el lloc del crim lingüístic.


Per les seves actes lingüístics, els actors de les vivències narrades són exemples paradigmàtics del Mestre Pruna aquell personatge que, segons el clàssic aforisme castellà, no sabia ni llegir ni escriure i va posar escola; dit amb altres paraules, que presumia del que no tenia i que pretenia ser savi i donar lliçons, quan en realitat no tenia els coneixements necessaris. Així, la illetrada "lletrada", Elisabeth Gª Bejarano, va posar bufet (Bejarano i Cambra associats), la analfabeta periodista, Laura Serrano, va posar revista gratuïta (Guia-te); i les àgrafes llicenciades anglo-francòfones -Cristina Cano, Andrea Gutiérrez i Noelia Bastidas- van posar una "School of Languages (Meeting Point). Que lluny estan totes aquestes Llicenciades Pruna del savi (que coneix poques coses però les domina) i que prop estan del saberut (el que aparenta saber molt, però que no sap i el poc que sap ho sap sense fonament).


Davant els exemples empírics esmentats, cal reconèixer que, com li va dir el sentinella Marcelo al príncep Hamlet, "alguna cosa fa pudor a Dinamarca" (ie a la universitat espanyola). És incontestable que, quantitativament, s'ha incrementat el nombre d'estudiants universitaris, facilitat per les PAU (proves de selectivitat i d'accés a la universitat), que no seleccionen, en permetre el pas a la universitat a gairebé la totalitat dels candidats ( 98%), provocant la massificació de la mateixa. Ara bé, els casos descrits i verificables són contundents: la formació de molts o de la majoria dels llicenciats del passat i, sobretot, dels graduats actuals deixa molt a desitjar. I, per tant, caldria ser més previnguts i abstenir d'afirmar, sense cap fonament, que els joves espanyols d'avui són els més i millor formats de la història d'Espanya. Així ens llueix el pèl! Espero que, amb aquesta reflexió, no es verifiqui el que afirma la segona part del següent aforisme xinès: "Corregeix al savi i ho faràs més savi. Corregeix l'neci i ho faràs teu enemic".


Coda: «Je ne demandi pas à être approuvé, mais à être vaig examinar et, si l'on me condamné, qu'on m'éclaire» (Ch. Nodier).

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH